Corts Valencianes

Pregunta formulada por el Grupo Parlamentario Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE números 3.332 y 3.341) BOCV Nº 18/VII (29.10.2007) Ante la riada sufrida en la zona de los municipios de El Verger, Els Poblets, Beniarbeig, Calp, etc., ¿qué valoración hace el Consell sobre la influencia en los efectos de la catástrofe natural que ha provocado la política urbanística del Consell de los últimos años? Valencia, 15 de octubre de 2007

D.S. PLENO Nº 15 (18.10.07) La senyora presidenta: A continuació, té la paraula la síndica del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-Izquierda Republicana: Compromís, senyora Oltra. La senyora Oltra Jarque: Gràcies, senyora presidenta.
El nostre grup, a banda de solidaritzar-se també amb tots els afectats de les últimes riuades, vol plantejar-li, senyor president, la següent pregunta: davant la riuada patida en la zona dels municipis del Verger, els Poblets, Beniarbeig, Calp, etcètera, quina és la valoració del Consell sobre la influència en els efectes de la catàstrofe natural de la política urbanística dels últims anys? Gràcies. La senyora presidenta: Té la paraula el molt honorable president del Consell. El senyor president del Consell: Gracias, señora presidenta. Señorías, señora portavoz del Grupo Parlamentario Compromís, las valoraciones las tienen que hacer y las harán, a lo largo de los próximos días y semanas, los técnicos. Todos tenemos en nuestro fuero interno un sentimiento de lo que ha pasado. Yo he tenido la ocasión de escuchar a alcaldes, a concejales y a vecinos de los pueblos afectados y me han dicho ellos, que son los que más conocen su municipio, su término municipal, la vida de sus pueblos mejor que nadie, son los que me están contando, como lo están contando a todo el mundo, desde su punto de vista y desde su sentimiento personal, qué es lo que ha podido ocurrir. En cualquier caso, como siempre ocurre en estos casos, lo mejor es que al final los técnicos, con sus informes correspondientes, nos digan cuál es el alcance y cuáles han sido las circunstancias. Lo que no tiene ningún sentido, ninguno, es que la ministra responsable de todos los cauces, barrancos, ríos de toda la red inmensa hídrica de nuestra comunidad, ni haya venido a ver qué es lo que haya pasado y, además, se permita el lujo, desde China, que amanece algo más temprano que en nuestra comunidad simplemente por el giro rotatorio del planeta Tierra, diga, diga. . . Por eso amanece un poco más temprano. Entonces, se levanta por la mañana, nos lanza una especie de anatema medioambiental y luego se dedica a sus cosas en China. Esta ministra que está en la China debería intentar estar aquí primero para ver qué es lo que ha ocurrido en su ámbito de responsabilidad; segundo, para no insultar más a los valencianos porque es la ministra que insulta a los valencianos. En el gobierno socialista de Rodríguez Zapatero hay distintas competencias repartidas entre ministros y se ve que a esta ministra le dijeron «usted, lo que tiene que hacer durante cuatro años es insultar a los valencianos», que es lo que ha hecho de forma sistemática y permanente durante este tiempo. (Aplaudiments) Y en tercer lugar, y a falta de que los técnicos nos digan exactamente, porque es lo responsable, qué es lo que ha ocurrido -aunque en el fuero interno todos tenemos ya, más o menos, una idea de lo que ha podido ocurrir- yo lo que pedí fue una fotografía aérea para que ese urbanismo salvaje, salvaje, nos dijese exactamente de qué estábamos hablando. Y la verdad, sería muy interesante que usted también viese esta fotografía, porque, posiblemente, parte de la intervención que acaba de hacer y -estoy convencido- parte de la que va a hacer, porque la va a hacer pase lo que pase igual, a lo mejor modificaría en parte el sentimiento o la sensibilidad respecto de la gran tragedia que han sufrido unos convecinos, unos conciudadanos nuestros que no se merecen despachar esta cuestión con un ataque entre partidos políticos. (Aplaudiments) La senyora presidenta: Té la paraula la senyora Oltra. La senyora Oltra Jarque: Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, per descomptat, les pluges ocorregudes en els últims dies han tret a la llum un problema que el nostre grup ha vingut denunciant des de fa anys, traslladant a esta cambra els molts estudis que alerten sobre l'ús abusiu i el creixement incontrolat d'urbanitzacions i infraestructures i vostè, hui, ve ací a parlar-nos de conte xinesos, de la Xina. La seua política urbanística s'ha sostingut exclusivament a deixar de planificar -això ho han fet vostès- sabent, com saben, que en el moment en què els poders públics abandonen esta tasca el que estan fent és permetent que siguen altres, en este cas promotors immobiliaris i constructors, els que es llancen a ocupar eixa tasca que vostès deixen de fer. La primera mesura que va adoptar el govern del PP va ser canviar la definició d'usos de sòl atorgant categoria d'urbanitzable a tot el sòl que no fóra declarat sòl no urbanitzable i imposant fortes restriccions a les declaracions de sòl no urbanitzable per part de les administracions públiques. I clar, d'aquelles pols estos fangs, senyor Camps, i mai millor dit açò de fangs. Fangs als carrers, a les cases de la gent, fang als camps, fangs sobre els records que han perdut les persones que han patit la tragèdia i açò sí és una tragèdia, senyor president, no altres coses que vostè alegrement titula com a tragèdies i estic referint-me a la seua intervenció de la setmana passada; fang sobre els cors de la gent que han vist com tota una vida és portada per l'aigua. És cert que les pluges torrencials ocorren i que no depenen dels governs, no depenen del seu govern, afortunadament. Però no és menys cert que l'obligació dels poders públics, dels polítics, dels governants, de vostès és dissenyar i aplicar polítiques tenint en compte els imponderables, minimitzant riscos, prevenint els efectes de les catàstrofes. Per contra, les seues polítiques de deixar fer al mercat, als promotors, als poderosos, la deixadesa de funcions de vostès no sols no prevenen les catàstrofes, sinó que les agreugen. La seua despreocupació, la del PP, sí és catastròfica, senyor Camps. Sé que no ignoren les opinions dels experts i els científics que ja han parlat, com són el professor Olcina, el professor Moltó o el professor Saval, de les universitats d'Alacant i de la Politècnica de València -no sé si seran tècnics suficients per a vostè, senyor Camps- per mencionar alguns dels que han eixit a la palestra recentment per a tornar a dir el que han repetit fins a la sacietat altres vegades i que, resumidament, vénen a dir que el territori no suporta qualsevol cosa, no tot és suportable i que si no es té en compte les restriccions que la naturalesa imposa, perquè la naturalesa imposa eixes restriccions a l'acció humana, el que patirem els seus efectes serem els valencians i valencianes. A més, les mesures que s'arrepleguen als plans estratègics, com el Pla d'acció territorial de prevenció de riscos contra inundacions de la Comunitat Valenciana, a més de ser un document colorit i ple de bones intencions ha de transformar-se en mesures i en actuacions i en pressupost i, per cert, mesures i actuacions que no sols eviten construccions sinó la recuperació d'espais. Si en el 2002 en el Patricova, vostès qualificaven amb prioritat alta la canalització del riu Girona per a resoldre la falta de drenatge de la carretera de les Marines, haver-ho fet perquè el responsable de dur-ho a terme són vostès . Si a Calp vostès hagueren impedit que es construïren vivendes a la zona baixa de les salines, per on es bomba l'aigua al mar, els efectes hagueren sigut menors. Em referisc als efectes sobre els béns de la població en general; no sé si és la seua prioritat, senyor Camps, però jo també he anat per allí i he parlat amb els vells del lloc i resulta que els vells del lloc, a Calp, diuen, el tio Paco en concret, diu que si es construïx a les aigüeres, com xuclarà la terra l'aigua? Farien vostès bé en aprendre un poquet de la saviesa popular, senyor Camps. També és lamentable la cobertura que Radiotelevisió Valenciana va fer de la catàstrofe i li ho de dir amb tot el pesar de cor: cap desconnexió especial, només les notícies de migdia. La gent que volia saber el que estava passant als seus pobles amb els seus veïns havia de connectar amb televisions d'àmbit estatal o d'altres comunitats autònomes que sí varen fer retransmissions especials, com altres televisions de què vostès malparlen tantíssim. I mentre, a Canal 9, emetien La princesa prometida. Macabra circumstància, senyor Camps. I vull afegir-li, per a finalitzar, una qüestió amb tot el meu respecte; no se m'ho prenga a mal, eh? Quan ocorren estes coses, la gent vol que els seus governants estiguen on han d'estar. És de veres que vostè va aplegar allí per la nit el dia 12, però la riuada va ser de dia i vostè, senyor Camps, estava a la desfilada militar de Madrid quan ací la gent se negava en aigua. Quan els valencians patíem, vostè es feia la foto amb el senyor Rajoy i veia passar la cabra de la legió. Permeta'm que li diga que el seu lloc estava ací i no a Madrid. Gràcies. La senyora presidenta: Té la paraula el president del Consell. El senyor president del Consell: No soy un experto en desfiles militares. Yo sé que usted lo es porque forma parte de un proyecto político que les agradan, les encantan los desfiles militares, pero, en cualquier caso le diré que la cabra de la legión debió pasar algo así como a las once y media de la mañana por el paseo de la Castellana de ese día fatídico y que todo ocurrió a partir del mediodía y yo, en cuanto llegué a Valencia, después de ver, como usted ha dicho, a la cabra de la legión, ver al resto del ejército español, ver el homenaje a la bandera, estar con el rey, con el presidente del gobierno, con las máximas autoridades, presidentes de comunidades autónomas, alcaldes y representantes de la sociedad española, de nuestra nación, me vine corriendo en el momento que supe y no me quedé nada más que al saludo a su majestad el rey. Me vine corriendo y no me quedé al acto que hubo posteriormente para estar cuanto antes en los pueblos de mi comunidad, como es mi responsabilidad, mi compromiso y mi voluntad. (Aplaudiments) Mire, yo sabía que ustedes llevan el discurso escrito, porque es un discurso de hace unos 150 años que se va renovando con cuatro cuestiones o con cuatro nombres y los van modificando y por eso están donde están: de hace 150 años. Yo le voy a decir una cosa porque todos somos responsables de atender las tragedias, de estar comprometidos con las personas que lo pasan mal y de tener un discurso serio y sensato. Ya está bien de leer programas electorales desde la tribuna del parlamento autonómico. Yo le voy a decir una cosa. La tasa de suelo ocupado en nuestra comunidad, desde el punto de vista de la urbanización, está por debajo de Cataluña, de Baleares y de Madrid. El suelo urbanizado de la Comunidad Valenciana está por debajo del suelo urbanizado en Holanda, en Irlanda e Italia. Hemos multiplicado por cuatro la protección de nuestro territorio en estos últimos años. Además, el consumo racional del suelo por vivienda construida hace que, en la Comunidad Valenciana, la tasa esté 22 puntos por debajo de la media nacional en cuanto a la vivienda y el suelo ocupado urbanizado. Y tenemos, según los parámetros europeos de calidad de vida en ciudades, la tasa más alta al encontrarse el 50% de la población viviendo en ciudades entre 10. 000 y 100. 000 habitantes. Yo quiero esta tierra. Quiero esta tierra como el que más, la defiendo como el que más y no permito que se insulte constantemente lo que aquí hacemos, porque intentamos hacer las cosas como creemos que van en beneficio de nuestros conciudadanos y de nuestros convecinos. (Aplaudiments) No se puede utilizar esta tribuna para atacar un modelo de convivencia, de desarrollo y de prosperidad como se hace todos los jueves a costa no sé de quién y, sobre todo, a cuenta de quién. Muchas gracias. (Aplaudiments) La senyora presidenta: Té la paraula el senyor Morera. El senyor Morera Català: Sí, ja que s'ha parlat de militar, crec que el que podia fer esta cambra és felicitar la unitat militar d'emergència que, conjuntament amb el dispositiu de la Generalitat valenciana, està fent un magnífic treball a la zona. Un treball de cooperació que contrasta vivament amb l'embolic i la confrontació que estem presenciant ací. Jo crec que el govern valencià ha de cooperar amb el govern central perquè, vosté ho ha dit, no ens mereixen este trist espectacle. No ens mereixen que s'ataque una ministra, no ens mereixem que la ministra ataque el govern valencià, no ens mereixem este espectacle, no s'ho mereixen les víctimes que han patit les inundacions. I jo demane responsabilitat a tots perquè tenim una tragèdia damunt la taula, tenim una situació difícil i vosté ha parlat de reparació del dany causat, però jo voldria dir què s'ha fet en prevenció. No tinc temps. No s'ha fet res en la presa d'Isbert; no s'ha fet res quan vostés anaven a Madrid en el tema de la neteja dels llits dels rius, que ha provocat el dany de les canyes; no s'ha fet res en el carrer Almàssera i el pont que va provocar l'enfonsament del carrer; no s'ha fet res pràcticament en prevenció. I ara, si hagueren fet. . . La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Morera. Muchas gracias, señor Morera. Tiene la palabra el honorable conseller García Antón. El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: Gràcies, presidenta. Senyor diputat, vosté parla de prevenció i parla de responsabilitats i fa referències a uns temes com la presa d'Isbert, com la neteja del llit públic, que vosté sap de qui són competència. I mosatros, des d'un primer moment, no hem volgut entrar en eixa (inintel•ligible) . . . Hem volgut vore que hi ha hagut unes precipitacions enormes, que hi han hagut uns danys tremends i mos hem bolcat en l'ajuda a la gent, en l'ajuda a la gent per a tornar a la normalitat. I allí estem des de divendres per la nit continuant fent eixa labor. Mosatros tenim un document de prevenció, que és el millor document i l'únic en el seu moment que havia en tota Espanya en les comunitats autònomes, el Patricova, el Pla d'acció territorial per a evitar inundacions, que marca no sols urbanísticament, sinó també programa actuacions que s'han de fer en cadascuna de les zones. En el cas concret de la Marina Alta, com diu vosté, se parla de la presa d'Isbert, de la possibilitat, responsabilitat total de la confederació i responsabilitat total del ministeri; se parla també d'unes condicions de gestió, responsabilitat també d'eixe ministeri. Però estem treballant marcant el perquè de les coses i quina és la solució, programant eixa solució. I vullguérem aplegar a eixe acord, que crec que aplegarem amb el ministeri, per a dir ha passat. . . (La senyora presidenta desconnecta el micròfon) La senyora presidenta: Muchas gracias, señor conseller. Tiene la palabra el ilustre (aplaudiments) diputado señor Morera. El senyor Morera Català: Gràcies, senyora presidenta. Des de l'any 1995 se parla de millorar la presa d'Isbert, des de l'any 1995. Vostés han governat al govern central durant huit anys i no van fer res. En la zona del riu Girona plou moltíssim, és dels llocs del país que més plou, i se sabia que hi havia pluges contínues. El 2001 hi hagué una inundació important i l'ajuntament del Verger va demanar canviar el pont de la zona del carrer Almàssera. L'embolic entre la confederació i el govern valencià ha impedit que eixa obra es fera, que eixa obra es fera, no hi havia pressupost. Si s'haguera fet eixa obra en eixe pont segurament la senyora que ha mort no estaria en estos moments morta. Si s'haguera pujat la presa d'Isbert (remors) en estos moments. . . Sí, sí, sí. (Remors) Els tècnics m'ho han dit, els tècnics m'ho han dit. El que vull dir amb tot açò és que si hi haguera hagut una prevenció, (remors) una prevenció més substantiva, no estaríem ara lamentant els efectes tan greus que estem patint, perquè ens plou en eixa zona contínuament. Una altra cosa que es podia haver fet sap què és? Quan vostés governaven. . . La senyora presidenta: Gracias, señor Morera. . . El senyor Morera Català: . . . al govern central invertien 300. 000. . . (La senyora presidenta desconnecta el micròfon) La senyora presidenta: Muchas gracias, señor Morera. (Veus) ¡Señor Morera, por favor! Tiene la palabra el honorable conseller García Antón. El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge: Gracias, presidenta. Senyor Morera, jo crec que demostra vosté no sols una falta de coneixement de les coses, sinó una falta de sensibilitat i una falta de saber estar tremenda. Crec que amb el que ha passat, el que havia d'estar vosté és allí, com mosatros, treballant. Però, jo vull dir-li. Ha caigut l'aigua que ha caigut, ha passat per ahí un estat de conservació del mateix riu, del mateix llit. Si vosté haguera estat allí haguera vist per què alguns ponts s'han desbordat. Perquè és eixa falta de neteja o eixe arrossegament que ha hagut de la brutícia que hi ha, no sols en el riu, sinó al costat, ha fet que les seccions dels ponts foren més xicotetes i l'aigua ha desbordat, no sols per açò, sinó pel volum de l'aigua. Aleshores són unes circumstàncies que estan analitzant-se, i no és el que vosté està dient. Mosatros estem treballant en eixa direcció. El Girona, dins del Patricova, era un dels llocs on marcava una actuació, una actuació sols en la desembocadura, que a més en eixe punt no s'han produït danys; s'han produït danys en altres llocs com a conseqüència, jo crec, del taponament de les obres de fàbrica i de l'excés de pluja, falta de gestió, que això han de fer-lo els qui han de fer-ho. Gràcies. (Aplaudiments)
http://www.cortsvalencianes.es/PreguntasIG?accion=1&id=299&id_nodo=4026